Bienvenido a la página del pueblo Sineu. Puedes encontrar en el siguiente enlace Hoteles en Sineu

Sineu es una localidad de la comunidad autónoma de Islas Baleares, nuestro país. Situado en la isla de Mallorca.

Sineu esta emplazado en pleno centro de la isla de Mallorca, administrativamente formando parte de la Mancomunidad del Pla, el Consell de Mallorca y el Gobierno de la Comunidad Autónoma de las Islas Baleares, e histórica y culturalmente formando parte de la antigua Corona de Aragón, en la comarca de Pla de Mallorca.

Al ser una porción de la Pla de Mallorca, el relieve es básicamente llano, sin grandes accidentes geológicos. No obstante, deben mencionarse dos estructuras que alteran esta geografí­a llana: el Monte de Sant Nofre i el Monte de Reig.

El término municipal de Sineu tiene 47,74 km² y, según datos del 2007 una población superior a los 3000 personas registradas. Bordea con los términos de Costitx, Inca, Llubí­, Marí­a de la Salud, Ariany, Petra, San Juan y Lloret de Vistalegre.

Algunos han querido relacionar Sineu con un lugar denominado Sinium de la Mallorca romana que menciona un lugar con una cierta población.

Sineu és una vila del Pla de Mallorca, plena de singularitats. Té camí­ directe desde Ciutat, sense passar per cap altre poble -el camí­ vell o la carretera de Sineu-, els seus habitants fan la "é" i els dimecres el poble canvia de dalt a baix la seva fesomia : hi ha mercat. Si existia, o existeix encara, un mercat d'í mbit comarcal al Pla és el de Sineu. El dimecres era, i encara ho és, una de les visites obligades per als pobles del Pla de Mallorca, i de tota l'illa. I a l'estiu, també, aturada dels turistes. Ara fa 700 anys que un privilegi del Rei Jaume II, permetia la venda, entre altres coses de bestiar, actualment és l´únic mercat on encara es fa. El mercat del dimecres conserva una vitalitat i un atractiu importants després de 700 anys de la seva creació.

700 anys de Dimecres a Sineu. Sineu canvia de fesomia els dimecres

El mercat es celebrava, i encara ara, perí² ja ha desbordat el seu primitiu emplaí§ament, a l'antic fossar. L'actual plaí§a del Fossar és, avui en dia, un gran espai públic, resultat de l'ocupació d'un antic cementeri que abans havia estat usat per eres comunals, el seu primer topí²nim va ser el Fossar de les Eres. Hi queda també S'Abeurador, un lloc públic també, abans omplert d'aigua amb una sí­nia monumental i uns espais -el mercat cobert- que es dugueren a terme l'any 1956. Ja Geroni de Berard, l'any 1789, es referia a aquest lloc com "la plaza de las Ferias". L'actual estructura de S'Abeurador és de 1904, un dipí²sit circular amb coberta de porxada octogonal. Segurament aquests espais durant anys van encabir el mercat del dimecres, fins que el seu progressiu creixement el va anar fent envair, amb les seves paradetes de vendre, els carrerons que pugen cap a l'església, les escales i la plaí§a de davant el temple, els carrers de prop de la casa de la Vila -l'antic convent dels Mí­nims- i fins i tot els vials que duen a l'estació del tren. í‰s per tant un mercat gran que té la fama consolidada, ajuntada a "fer barrina" i "fer dimecres", que ha de concloure amb un bon "frit" de freixura en algun del nombrosos cellers de la localitat.

Evolució del comerí§.

El mercat i la fira són quasi tan antics com l'home. Comprar, vendre o intercanviar són elements consubstancials a la civilització. La trama vií ria de les Balears i certs assentaments urbans són, en part, hereus de la funció de mercat o de fira. Tenim notí­cies de mercats í rabs i de fires medievals. El mercat de Sineu rebé a 1306 privilegi del rei Jaume II i la fira de maig, també de Sineu, fou instituí¯da pel rei Saní§, l'any 1319. De totes les maneres, la tradició de les nostres fires i mercats, els que han arribat fins avui, són una conseqí¼í¨ncia de l'auge agrí­cola que, a través del carro i el bestiar, marcaren i fixaren una sí¨rie de mercats i fires importants, a uns pobles, i de menor rang a altres. Passa així² amb Sineu, un dels pocs mercats que encara conserva un radi d'atracció que desborda el seu terme municipal, és un mercat de caire comarcal-insular.

Val a dir que paral·lelament al desenvolupament de les noves eines de transport, els cercles mercantils s'han fet de radi més llarg, suprimint molts de mercats i fires secundaris. Al mateix temps, l'evolució de les modernes formes de comerí§, de la botiga al gran magatzem, fins als hipermercats, han fet que la majoria de mercats de poble hagin anat perdent el seu objecte, que s'ha traspassat als pobles grans, als caps de comarca o a Palma. Alguns han sobreviscut, perí² la majoria han quedat reduí¯ts a no res. Poc a poc s'han anat revitalitzant, perdent el seu sentit primitiu, perí² ressorgint com a grans mercats d'exposició de menjars, d'artesanies, de mobles, d'antiguitats, de ramells, de roba, i al de Sineu -encara- el bestiar, i lloc d'encontre d'agricultors, ramaders, compradors i desenfeinats. El dimecres, és un fet, la vida del poble gira entorn del mercat, no és un dia qualsevol, és dimecres ! No crec que aquest fet succeeixi a cap altre lloc de Mallorca, per molt gran que sigui el seu mercat. í‰s així­, que el mercat de Sineu s'ha adaptat als canvis i ha sobreviscut aquests 700 cents anys.

De transaccions agrí­coles a "sí­mbol d'identitat"

Un grup de geí²grafs -"COL.LECTIU PAGí‰S"- han investigat el cas del mercat de Sineu ens diuen que el mercats tradicional jugaven un paper fonamental quan l'agricultura era la columna vertebral de Mallorca i el mercats eren el centre de transaccions comercials, i els inputs i outputs agrí­coles, els protagonistes indiscutibles d'aquest escenari. Poc a poc el domini de la ciutat sobre el camp, han desvirtuat les relacions de proximitat i el mercat de Sineu és un bon exemple de mercat que ha sofert una mutació en el seu rol tradicional. Mutació fonamentada sobre dos eixos : 1.- La seva funció de transaccions agrí­coles ha esdevingut testimonial, de la mateixa manera que l'activitat agrí­cola a tot Mallorca és relicte. 2.- S'ha transformat i instrumentalitzat el mercat com un "sí­mbol d'identitat", convertint-lo en un centre d'atracció turí­stica per a la població illenca, i en temporada turí­stica, també pel estrangers.

A continuacion puedes leer mas sobre el pueblo de Sineu. Justo debajo puedes ver mapas y fotos vía satélite del pueblo